PROJECTE CLASSE INVERSA UPV

    

 QUÈ ÉS?

És una manera de treball basat en els resultats d’aprenentatge que volem aconseguir en l’alumne, i pel qual, aquells resultats més senzills, simples, i concrets poden a ser treballats de manera més autònoma per ells (generalment a casa), mentre que els resultats més complexos, i de major nivell cognitiu seran treballats amb la guia i suport del professor (normalment en classe).

El professor programa la seua assignatura en funció d’aquests resultats i estructura el seu desenvolupament establint els temps de treball de l’alumne (abans, durant i després de la classe). Al seu torn desenvolupa en classe una metodologia en la qual l’alumne ha de treballar activament, afavorint el treball en grup en la mesura del possible i establint diferents maneres i temps de treball en l’aula.

Ens basem en la taxonomia de Bloom, en la qual s’estableixen els nivells cognitius d’aprenentatge:

Els dos nivells inferiors es treballaran principalment a casa, mentre que a partir del tercer nivell es treballarà principalment en classe.

 ALGUNES PREMISSES EN LES QUALS ES BASA AQUEST MODEL

  • Es tracta d’un aprenentatge basat en l’alumne, que és el centre del procés. L’alumne és el protagonista entorn del que gira tota la programació.
  • Amb el treball a casa, el professor ha de despertar en interès de l’alumne per conèixer i aprofundir en les matèries que es treballaran en classe, augmentant així la participació i el compromís de l’alumne amb el seu propi aprenentatge.
  • Se centra per tant en les experiències d’aprenentatge, on els alumnes participen activament i creen coneixement.
  • Hi ha en èmfasi important en la personalització de l’aprenentatge, la individualització del mateix, però es potencia alhora aspectes com la cooperació i col·laboració, i es tendeix cap al treball en xarxa (Aprenentatge Basat en Projectes, Treballs en grup,…).
  • Es fomenten estratègies educatives com a treball per projectes, aprenentatge col·laboratiu… amb ajuda de les tecnologies.

 AVANTATGES ASSOCIATS A LA METODOLOGIA

  • Major implicació de l’estudiant: en disposar en línia del contingut i utilitzar les classes per a activitats de col·laboració, resolució de problemes, discussions en grup, etc. es produeix un major compromís per part dels alumnes.
  • Aprenentatge més significatiu: aquest model afavoreix el treball de categories superiors de la taxonomia de Bloom, aprofitant-se al màxim el temps passat en l’aula.
  • Major adaptació al ritme de cada estudiant: els alumnes tenen un major control sobre el contingut (poden veure quantes vegades vulguen els vídeos, prendre notes, etc.), i s’afavoreix una anivellació en el coneixement dels alumnes, la qual cosa promou un augment de la col·laboració i participació dels estudiants. Al seu torn també s’afavoreix la personalització de l’aprenentatge.
  • Menor absentisme: l’assistència a classe té un valor afegit.
  • Menor plagi: cada alumne ha de demostrar i defensar els continguts apresos davant del professor, reduint les possibilitats d’engany.
  • Aprenentatge més col·laboratiu: encara que els resultats hagen de ser individuals, la major part del treball en l’aula es dóna en grup, la qual cosa afavoreix la cooperació entre iguals i altres competències transversals.
  • Major transferència de l’aprenentatge: se sol arribar més enllà del que exigeix el currículum, aprenent més i millor. Augmenta l’interès pels continguts, atès que té una major relació amb el món real.

 PER QUÈ APLICAR AQUESTA METODOLOGIA?

Encara que podem desenvolupar exposicions magistrals en moments determinats, els estudis mostren com l’aprenentatge actiu millora la comprensió i retenció d’informació per part dels nostres alumnes, podent ser efectiu en el desenvolupament d’habilitats cognitives d’ordre superior com poden ser la resolució de problemes i el pensament crític. L’alumne aprèn millor i el seu aprenentatge perdura durant més temps.

L’oferir a l’alumne l’oportunitat de desenvolupar i explorar continguts, tant individual com col·laborativament, pot afavorir un aprenentatge més profund, actiu i experièncial, de manera que es produïsca una construcció de coneixement útil per al desenvolupament professional futur dels nostres estudiants. Es dóna una major transferibilitat de l’aprenentatge a la vida professional.

A més dels motius abans assenyalats, hi ha unes motivacions més concretes i perceptibles en el dia a dia de l’aula que poden moure al professorat a abordar innovacions metodològiques per a intentar posar remei a situacions com, per exemple, l’absentisme, les baixes qualificacions, la desmotivació de l’alumnat, la formació en competències i no exclusivament en continguts, etc…

 PER ON COMENÇAR?

  • COMENÇA PER CERCAR EL PUNT DE CONNEXIÓ AMB L’ALUMNE: Pensa per què és important la matèria que van a treballar, què els va a aportar en un futur quan desenvolupen la seua labor professional, planteja exemples reals, casos, notícies, etc. que els faça veure quin és l’aplicació de l’aprenentatge que van a realitzar i per què és important obtenir aqueix coneixement. Comença per ací: motiva a l’alumne, desperta el seu interès, fes-li que tinga “ganes” d’aprendre i treballar la matèria. Transmet la teua passió.
  • REVISA LA PROGRAMACIÓ DE LA TEUA ASSIGNATURA: què objectius esperes que aconseguisquen els teus alumnes? Classifica aquests objectius en funció de la seua complexitat, el seu nivell dins de la taxonomia de Bloom. Recorda, aquells objectius més simples, més senzills, poden treballar-los els alumnes de manera autònoma.
  • PROGRAMA EN FUNCIÓ DELS OBJECTIUS COM VAS A DESENVOLUPAR LA MATÈRIA: realitza una programació de les sessions de classe i en funció d’elles programa també el treball previ a les mateixes i si ho requereix, el treball a realitzar per l’alumne després de classe.
  • PRECISA ELS MATERIALS NECESSARIS A PREPARAR: recorda que pots seleccionar materials que tinguen llicències creative commons i permeten la seua reutilització, o bé crear materials nous (preferiblement en format multimèdia, però també pots variar a cada moment els tipus de materials a utilitzar.
  • ESTABLEIX LES ACTIVITATS A REALITZAR PER L’ALUMNE: diferencia les activitats a realitzar abans, durant i després de classe. Especifica com serà cadascuna de les activitats, quines materials requerirà l’alumne per a la seua realització i com seran avaluades (la qual cosa no significa que totes hagen de ser qualificades).
  • DÓNA VALOR AL TREBALL EN L’AULA: Fes que les teues classes siguen úniques, aporta emoció, sorpresa, descobriment, alguna cosa que cada dia faça veure a l’alumne la importància d’assistir a classe. Crida la seua atenció, demana la seua col·laboració, la seua participació, la seua aportació, valora el seu treball.
  • REVISA TOT EL PROCÉS I PENSA EN LES ESTRATÈGIES DE MOTIVACIÓ QUE UTILITZARÀS A CADA MOMENT: els reforços que establiràs, les penalitzacions que suposarà la no realització del treball per part de l’alumne (d’alguna manera, l’alumne que realitze el treball ha de “guanyar” enfront del que no ho faça, amb menor treball per a casa o una puntuació addicional per exemple).
  • PLANTEJA’T COM “RESCATARÀS” ALUMNES I EN QUIN MOMENT: estableix plans alternatius o períodes en els quals els alumnes ressagats puguen reenganxar-se al ritme de treball en l’assignatura.

 UN EXEMPLE DE PROGRAMACIÓ INVERSA